Tendències
“Els dos candidats han aprovat l’aplicació del pla de rescat financer”
06-11-2008
En el context actual, en què les notícies s’empenyen i el desconcert augmenta, la Cambra de Terrassa va organitzar recentment una nova jornada de Cambractiva per parlar sobre la situació econòmica als EUA.
"En els darrers 70 anys mai no hi ha hagut tants canvis en tant poc temps al sistema financer dels Estats Units", va apuntar el conseller econòmic de l'Ambaixada dels Estats Units a Espanya, James Dudley. "Arribar a un consens entre tots els agents en època de crisi és difícil, però les economies són flexibles i reaccionen amb més rapidesa del que podem pensar", va afirmar Dudley.
A l'hora d'aclarir com serà la gestió de la crisi després de les eleccions a la Presidència dels EUA, es va mostrar prudent: "Els 2 candidats han aprovat l'aplicació del pla de rescat financer", va assegurar el conseller econòmic. Dudley es va mostrar convençut que la supervisió del sistema financer internacional serà més estricta a partir d'ara i va preveure un establiment de competències equilibrat entre els estats i el Govern Federal dels EUA.
Així mateix, es va mostrar optimista quant a la sortida d'aquest període d'incertesa financera: "El Congrés trigarà a aplicar les mesures, serà un procés lent, perquè necessitarà aprovació legislativa".
Per la seva banda, Eduardo Aguilar, economista i director general de la Banca de Negocis de BNP Paribas, va considerar un error la "impaciència" amb què es viu aquesta crisi financera: "Hem de convertir la impaciència en anàlisi, estem vivint un xoc financer caracteritzat pels desequilibris". Entre aquests desequilibris en els estats i les empreses, que Aguilar considera que han desencadenat la situació actual, va esmentar la canalització de fons a altres països europeus o la descoordinació entre les polítiques europees i les dels Estats Units, o la manca d'alternatives del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, que han provocat "una crisi general de confiança".
Aguilar també va destacar el pas del lliure mercat a l'intervencionisme: "Potser estàvem equivocats i el lliure mercat no funcionava tan bé com pensàvem. L'intervencionisme s'ha apoderat de la nostra economia, als Estats Units fins i tot l'intervencionisme regula el sou dels banquers". En el cas d'Espanya, va afirmar que "té més recursos i està millor equipada que en la crisi anterior i sortirà forta d'aquesta situació".
Aguilar va aprovar les mesures d'intervenció de l'Estat per salvar la situació financera "com a mesura d'urgència", tot i que va recordar que un excessiu control pot tenir conseqüències negatives per al funcionament del sistema financer i anar contra els principis del lliure mercat. En aquest sentit, el periodista Albert Closas va afegir: "Ha d'existir un control de l'ús dels diners que aporta l'Estat a les entitats financeres, perquè tot contribuent té dret a conèixer amb quina finalitat utilitzen els seus diners".
L'economista en cap d'Intermoney, José Carlos Díez, va valorar la situació de crisi d'entitats financeres, algunes de les quals veuen perillar la seva existència: "Sabem que hi ha una espècie de virus que està acabant amb les entitats financeres, però no sabem per què. Els Estats Units van mossegar la poma prohibida de les subprime i ara tothom està pagant el pecat que va cometre".
Díez va destacar el canvi del funcionament teòric de l'economia: "Al contrari del que marca la teoria econòmica, les famílies s'endeuten i les empreses estalvien, anem al revés de l'economia". Díez, però, va enviar també un missatge d'optimisme: "Hem d'estar alerta, ens queden 2 anys molt durs, però cal tenir en compte que la banca comercial espanyola és la més eficient del món i actualment som el model que tothom vol seguir".
A l'hora d'aclarir com serà la gestió de la crisi després de les eleccions a la Presidència dels EUA, es va mostrar prudent: "Els 2 candidats han aprovat l'aplicació del pla de rescat financer", va assegurar el conseller econòmic. Dudley es va mostrar convençut que la supervisió del sistema financer internacional serà més estricta a partir d'ara i va preveure un establiment de competències equilibrat entre els estats i el Govern Federal dels EUA.
Així mateix, es va mostrar optimista quant a la sortida d'aquest període d'incertesa financera: "El Congrés trigarà a aplicar les mesures, serà un procés lent, perquè necessitarà aprovació legislativa".
Per la seva banda, Eduardo Aguilar, economista i director general de la Banca de Negocis de BNP Paribas, va considerar un error la "impaciència" amb què es viu aquesta crisi financera: "Hem de convertir la impaciència en anàlisi, estem vivint un xoc financer caracteritzat pels desequilibris". Entre aquests desequilibris en els estats i les empreses, que Aguilar considera que han desencadenat la situació actual, va esmentar la canalització de fons a altres països europeus o la descoordinació entre les polítiques europees i les dels Estats Units, o la manca d'alternatives del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, que han provocat "una crisi general de confiança".
Aguilar també va destacar el pas del lliure mercat a l'intervencionisme: "Potser estàvem equivocats i el lliure mercat no funcionava tan bé com pensàvem. L'intervencionisme s'ha apoderat de la nostra economia, als Estats Units fins i tot l'intervencionisme regula el sou dels banquers". En el cas d'Espanya, va afirmar que "té més recursos i està millor equipada que en la crisi anterior i sortirà forta d'aquesta situació".
Aguilar va aprovar les mesures d'intervenció de l'Estat per salvar la situació financera "com a mesura d'urgència", tot i que va recordar que un excessiu control pot tenir conseqüències negatives per al funcionament del sistema financer i anar contra els principis del lliure mercat. En aquest sentit, el periodista Albert Closas va afegir: "Ha d'existir un control de l'ús dels diners que aporta l'Estat a les entitats financeres, perquè tot contribuent té dret a conèixer amb quina finalitat utilitzen els seus diners".
L'economista en cap d'Intermoney, José Carlos Díez, va valorar la situació de crisi d'entitats financeres, algunes de les quals veuen perillar la seva existència: "Sabem que hi ha una espècie de virus que està acabant amb les entitats financeres, però no sabem per què. Els Estats Units van mossegar la poma prohibida de les subprime i ara tothom està pagant el pecat que va cometre".
Díez va destacar el canvi del funcionament teòric de l'economia: "Al contrari del que marca la teoria econòmica, les famílies s'endeuten i les empreses estalvien, anem al revés de l'economia". Díez, però, va enviar també un missatge d'optimisme: "Hem d'estar alerta, ens queden 2 anys molt durs, però cal tenir en compte que la banca comercial espanyola és la més eficient del món i actualment som el model que tothom vol seguir".
