Tendències
Presentada la Memòria econòmica de Catalunya
08-09-2008
Després de 42 edicions ja es pot dir que la Memòria econòmica de Catalunya és una obra de referència al Principat per conèixer la situació real de l’economia catalana. Editada pel Consell de Cambres de Catalunya, la darrera edició es va presentar a la Llotja de Mar de Barcelona a final del mes de juliol.
L'obra és fruit de l'estudi i l'anàlisi d'un grup d'economistes de bona part de les universitats catalanes, així com del Servei d'Estudis de la Cambra de Barcelona. El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, va titllar l'obra de "magnífic instrument per conèixer la situació de l'economia catalana", mentre que el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, va destacar que el contingut de l'obra centra bona part de la seva atenció en qüestions que poden ajudar a posar fre a la situació actual, "com la gestió dels recursos humans, la recerca i el desenvolupament i la construcció de noves infraestructures".
I és que com no podia ser altrament, l'anàlisi de la situació actual va centrar bona part de les intervencions durant la presentació. Castells va parlar molt clar quan va apuntar que "som en un moment dolent" i que "aquest com el proper no seran anys bons". Tot i així, i sense allunyar-se del realisme, va deixar ben patent aquesta altra reflexió: aquests mesos és quan més "s'està notant el canvi de tendència de la marxa de l'economia" i que per això mateix, pel brusc gir que ha fet, cal estar "preocupats", però en cap cas s'ha de caure en l'alarmisme.
Castells va recordar a tothom que l'economia catalana té uns millors fonaments que no pas l'espanyola, entre altres raons perquè al Principat el pes de la construcció és menor. I sobre les receptes per sortir d'aquesta frenada brusca de l'economia, va apel·lar a la recepta tradicional keynesiana. És a dir, de manera immediata, segons el seu parer, cal augmentar la inversió pública perquè aquesta actuï com a principal factor anticíclic.
Pel que fa a l'excés de liquiditat que s'ha viscut en exercicis no tan llunyans i la consegüent desaparició del factor risc, el conseller va apuntar que, com a conseqüència de la llei del pèndol, ara es viu la situació contrària, segons la qual moltes empreses, i moltes precisament ben sanejades, tenen serioses dificultats per accedir al crèdit. Remeiar com abans millor aquesta dinàmica perniciosa és també molt important per no agreujar encara més una situació no gens bona. Per últim, Castells va recordar que l'obligació de tots plegats és ajudar a qui més pateixen les conseqüències actuals, com són els desocupats.
Així les coses, per al conseller s'ha d'actuar sobre els problemes de fons i per això cal afrontar una política de reformes sense més demora. També va ser molt directe, tot reconeixent que l'encariment dels aliments i especialment del petroli ens empobreix i que si aquest encariment el traslladem via costos a tota la cadena econòmica, les conseqüències serien molt més greus. Per això mateix va fer aquesta crida al consens: "Cal posar-se d'acord per repartir aquests costos" entre tots, treballadors, empresaris i Administració.
Per concloure la seva intervenció, va recordar que l'Administració, en aquest cas la catalana, necessita nous instruments i que per això cal un nou i millor finançament, a la vegada que va fer una crida a l'optimisme i encoratjava les empreses a seguir la senda del creixement i de creació de riquesa.
Per la seva banda, l'economista Martí Parellada, com a membre del Consell Assessor de la Memòria, va fer una anàlisi més econòmica que no pas política sobre la situació actual i futura de l'economia. Va reconèixer que l'ajust que s'està produint és "molt dur", però afortunadament l'economia espanyola ara, a diferència de la crisi de principi dels anys noranta, té una solvència bancària més sòlida; hi ha (o, més ben dit, hi havia fins ara) superàvit pressupostari i s'ha aconseguit reduir molt el deute públic.
Ara bé, Parellada també va recordar alguns aspectes negatius que poden complicar les coses: l'alta dependència energètica en un context de preus alts, l'elevada necessitat de finançament internacional i un dèficit comercial massa gran.
Tot i això, Parellada considera que "som lluny de la crisi del 92". Tanmateix va emfatitzar molt la necessitat de "corregir els desajustos existents i sobretot limitar l'impacte dels preus dels aliments i de l'energia".
De tot això, a parer de Parellada, deriva que els bancs continuaran sent més selectius a l'hora de prestar diners després de la gran festa de principi d'aquest segle, i que per això cal -molt especialment- ajudar les pimes perquè no quedin escanyades sense accés al crèdit en condicions de mercat. La política laxa de tipus aplicada per la Reserva Federal nord-americana i el creixement sostingut dels països emergents permetrà que "no sigui imaginable una recessió mundial".
En conclusió, per a Parellada, d'aquesta crisi s'han d'extreure una sèrie de lliçons que caldrà no oblidar: d'una banda, aconseguir una millor transparència del sistema financer en el seu conjunt, per limitar-ne en tot moment el risc; de l'altra, una frase que pot semblar un rodolí però que té el seu sentit si es mira enrere: "regular més la globalització i globalitzar més la regulació".
I és que com no podia ser altrament, l'anàlisi de la situació actual va centrar bona part de les intervencions durant la presentació. Castells va parlar molt clar quan va apuntar que "som en un moment dolent" i que "aquest com el proper no seran anys bons". Tot i així, i sense allunyar-se del realisme, va deixar ben patent aquesta altra reflexió: aquests mesos és quan més "s'està notant el canvi de tendència de la marxa de l'economia" i que per això mateix, pel brusc gir que ha fet, cal estar "preocupats", però en cap cas s'ha de caure en l'alarmisme.
Castells va recordar a tothom que l'economia catalana té uns millors fonaments que no pas l'espanyola, entre altres raons perquè al Principat el pes de la construcció és menor. I sobre les receptes per sortir d'aquesta frenada brusca de l'economia, va apel·lar a la recepta tradicional keynesiana. És a dir, de manera immediata, segons el seu parer, cal augmentar la inversió pública perquè aquesta actuï com a principal factor anticíclic.
Pel que fa a l'excés de liquiditat que s'ha viscut en exercicis no tan llunyans i la consegüent desaparició del factor risc, el conseller va apuntar que, com a conseqüència de la llei del pèndol, ara es viu la situació contrària, segons la qual moltes empreses, i moltes precisament ben sanejades, tenen serioses dificultats per accedir al crèdit. Remeiar com abans millor aquesta dinàmica perniciosa és també molt important per no agreujar encara més una situació no gens bona. Per últim, Castells va recordar que l'obligació de tots plegats és ajudar a qui més pateixen les conseqüències actuals, com són els desocupats.
Així les coses, per al conseller s'ha d'actuar sobre els problemes de fons i per això cal afrontar una política de reformes sense més demora. També va ser molt directe, tot reconeixent que l'encariment dels aliments i especialment del petroli ens empobreix i que si aquest encariment el traslladem via costos a tota la cadena econòmica, les conseqüències serien molt més greus. Per això mateix va fer aquesta crida al consens: "Cal posar-se d'acord per repartir aquests costos" entre tots, treballadors, empresaris i Administració.
Per concloure la seva intervenció, va recordar que l'Administració, en aquest cas la catalana, necessita nous instruments i que per això cal un nou i millor finançament, a la vegada que va fer una crida a l'optimisme i encoratjava les empreses a seguir la senda del creixement i de creació de riquesa.
Per la seva banda, l'economista Martí Parellada, com a membre del Consell Assessor de la Memòria, va fer una anàlisi més econòmica que no pas política sobre la situació actual i futura de l'economia. Va reconèixer que l'ajust que s'està produint és "molt dur", però afortunadament l'economia espanyola ara, a diferència de la crisi de principi dels anys noranta, té una solvència bancària més sòlida; hi ha (o, més ben dit, hi havia fins ara) superàvit pressupostari i s'ha aconseguit reduir molt el deute públic.
Ara bé, Parellada també va recordar alguns aspectes negatius que poden complicar les coses: l'alta dependència energètica en un context de preus alts, l'elevada necessitat de finançament internacional i un dèficit comercial massa gran.
Tot i això, Parellada considera que "som lluny de la crisi del 92". Tanmateix va emfatitzar molt la necessitat de "corregir els desajustos existents i sobretot limitar l'impacte dels preus dels aliments i de l'energia".
De tot això, a parer de Parellada, deriva que els bancs continuaran sent més selectius a l'hora de prestar diners després de la gran festa de principi d'aquest segle, i que per això cal -molt especialment- ajudar les pimes perquè no quedin escanyades sense accés al crèdit en condicions de mercat. La política laxa de tipus aplicada per la Reserva Federal nord-americana i el creixement sostingut dels països emergents permetrà que "no sigui imaginable una recessió mundial".
En conclusió, per a Parellada, d'aquesta crisi s'han d'extreure una sèrie de lliçons que caldrà no oblidar: d'una banda, aconseguir una millor transparència del sistema financer en el seu conjunt, per limitar-ne en tot moment el risc; de l'altra, una frase que pot semblar un rodolí però que té el seu sentit si es mira enrere: "regular més la globalització i globalitzar més la regulació".
