Opinió
Vendre allò que no es té
03-11-2008
És possible vendre allò que no es té? La resposta més lògica fóra dir que no. Però, en canvi, es pot. Què són si no les operacions de futurs? Quan un ven un actiu en el mercat de futurs, ningú no li pregunta i ja el té o bé el comprarà més endavant.
I així és comença a obrir, fins a l'infinit, el món de l'especulació. El món dels derivats, aquest món de complexíssimes operacions en què s'encreuen compres al comptat amb vendes a futurs, o a l'inrevés, es combinen límits d'alces amb límits de baixades, actius subjacents reals amb actius subjacents encara inexistents.
Tota mena de combinacions semblen vàlides en els nostres mercats. I els juristes paren bojos si fa no fa, intentant de reflectir contractualment aquestes situacions, moltes vegades efectives, però altres vegades només possibles.
En resum, realitat i ficció, present i futur s'entrecreuen, es confonen, i després passa el que passa. Què he comprat? Quins actius tinc, de debò?
Fa uns dies, quan la crisi de confiança era al seu punt més àlgid, es van desfermar algunes veus criticant obertament Alan Greenspan per haver permès, amb massa lleugeresa, la continuïtat i l'auge d'aquesta mena d'operacions.
Per què no es van regular, els mercats de derivats?
Hi ha qui diu que Greenspan ja ho va intentar, però que no va poder. El poderós lobby financer nord-americà li ho va impedir. Amb la premissa ultraliberal que no es poden posar portes al camp, que el mercat ja s'autoregula, que el mercat ja farà fora els qui cometin excessos, els derivats van créixer i créixer, es van multiplicar i encara es van multiplicar més, es van complicar i complicar, fins que, al capdavall, van esclatar.
Sintètics, híbrids, asiàtics, de segona generació..., i alguns gestors, mals gestors, anant de floretes. Ja sé que la solució no és fàcil. Però de vegades, les coses cal simplificar-les per entendre-les.
Què passaria si creéssim un món en el qual imperés la lògica, i no es pogués vendre allò que no es té? Possiblement entraríem en un nou ordre financer internacional en el qual es tallarien de soca-rel raons purament especulatives, en què es guanyaria en claredat d'operacions i en el qual ens estalviaríem aquests intricats laberints que només ens han acabat produint ensurts de primera.
Xavier Fornt Alsina
Professor de l'Escola Superior de Comerç Internacional, ESCI-UPF
Tota mena de combinacions semblen vàlides en els nostres mercats. I els juristes paren bojos si fa no fa, intentant de reflectir contractualment aquestes situacions, moltes vegades efectives, però altres vegades només possibles.
En resum, realitat i ficció, present i futur s'entrecreuen, es confonen, i després passa el que passa. Què he comprat? Quins actius tinc, de debò?
Fa uns dies, quan la crisi de confiança era al seu punt més àlgid, es van desfermar algunes veus criticant obertament Alan Greenspan per haver permès, amb massa lleugeresa, la continuïtat i l'auge d'aquesta mena d'operacions.
Per què no es van regular, els mercats de derivats?
Hi ha qui diu que Greenspan ja ho va intentar, però que no va poder. El poderós lobby financer nord-americà li ho va impedir. Amb la premissa ultraliberal que no es poden posar portes al camp, que el mercat ja s'autoregula, que el mercat ja farà fora els qui cometin excessos, els derivats van créixer i créixer, es van multiplicar i encara es van multiplicar més, es van complicar i complicar, fins que, al capdavall, van esclatar.
Sintètics, híbrids, asiàtics, de segona generació..., i alguns gestors, mals gestors, anant de floretes. Ja sé que la solució no és fàcil. Però de vegades, les coses cal simplificar-les per entendre-les.
Què passaria si creéssim un món en el qual imperés la lògica, i no es pogués vendre allò que no es té? Possiblement entraríem en un nou ordre financer internacional en el qual es tallarien de soca-rel raons purament especulatives, en què es guanyaria en claredat d'operacions i en el qual ens estalviaríem aquests intricats laberints que només ens han acabat produint ensurts de primera.
Xavier Fornt Alsina
Professor de l'Escola Superior de Comerç Internacional, ESCI-UPF
