Opinió
Una desacceleració preocupant de l’economia
09-05-2008
L’economia espanyola s’està enfrontant, des del començament d’enguany, amb un escenari exterior certament difícil, tant en els àmbits estrictament financers com en les àrees de la competitivitat empresarial i de l’evolució del nostre comerç.
Igualment cal reconèixer -sense ànim derrotista de cap mena-, que també la situació interna de la nostra economia s'ha anat complicant més del que s'havia anunciat. Els efectes derivats d'un entorn mundial desfavorable, sumats als nostres propis desequilibris, estan incidint ja d'una manera negativa en el ritme de creixement de l'economia i repercuteixen en un ajustament a la baixa de les expectatives.
L'existència d'unes primes de risc elevades a què han de fer front bona part dels inversors als mercats, la forta desacceleració de l'activitat productiva i la demanda, com també la persistent apreciació de l'euro respecte del dòlar i l'augment del preu del petroli, dels aliments i d'altres matèries primeres, són aspectes alarmants de la situació internacional que avui ningú no s'atreveix a considerar simplement conjunturals. Al costat de tot plegat, l'inevitable manteniment d'uns nivells estables de tipus d'interès a la zona euro contra una inflació creixent, i els efectes alarmants de la profunda crisi bancària i financera internacional en la qual estem instal·lats, són alguns dels eixos pels quals discorre una situació internacional certament difícil.
El Banc d'Espanya ha fet públiques -durant la primera meitat del mes d'abril- les seves projeccions sobre el creixement de l'economia espanyola els propers 2 anys. I s'hi constata una certa desacceleració de l'activitat productiva (un augment del PIB del 2,5% el 2008 i del 2,1% el 2009). Se'ns avisa, però, que el procés de reducció de l'activitat "podria acabar sent més marcat". La taxa de desocupació se situarà, en qualsevol cas, en el 9% l'any 2008 i podria assolir el 10% l'any següent.
El Fons Monetari Internacional (FMI), en les seves darreres previsions publicades, s'ha mostrat clarament més pessimista. Ha situat les taxes d'augment del PIB en només l'1,8% i l'1,7% els anys 2007 i 2008, respectivament. El BBVA ha establert, igualment, les seves pròpies previsions sobre l'evolució de l'economia espanyola. Aquestes queden clarament per sota de les del Banc d'Espanya: entre el 2,2% i l'1,7% el 2008 i entre el 2,0% i el 0,8% l'any 2009.
Alertant sobre l'augment dels riscos als mercats financers i de la difícil situació interior -particularment en el sector de la construcció residencial, la situació recessiva de la qual podria empitjorar-, l'FMI proposa a les autoritats que actuïn immediatament amb plans i mesures d'intervenció. Entre les mesures que, en aquesta línia, el Govern està estudiant i que ja ha anunciat, hi ha: l'avançament de la devolució de l'IVA a les empreses, la licitació d'obra pública per amortir la caiguda de la construcció i garantir la recol·locació dels aturats, i el finançament de l'ampliació del termini de les hipoteques de les famílies amb dificultats. Cal desitjar, en definitiva, que el nou Govern ho encerti. Això de ben segur redundaria en benefici dels sectors més febles de la nostra societat; dels qui estan més mal equipats per fer front a una crisi greu, aquesta que fa temps que molts han vingut anunciant, i de la qual ara potser som una mica més a prop.
L'existència d'unes primes de risc elevades a què han de fer front bona part dels inversors als mercats, la forta desacceleració de l'activitat productiva i la demanda, com també la persistent apreciació de l'euro respecte del dòlar i l'augment del preu del petroli, dels aliments i d'altres matèries primeres, són aspectes alarmants de la situació internacional que avui ningú no s'atreveix a considerar simplement conjunturals. Al costat de tot plegat, l'inevitable manteniment d'uns nivells estables de tipus d'interès a la zona euro contra una inflació creixent, i els efectes alarmants de la profunda crisi bancària i financera internacional en la qual estem instal·lats, són alguns dels eixos pels quals discorre una situació internacional certament difícil.
El Banc d'Espanya ha fet públiques -durant la primera meitat del mes d'abril- les seves projeccions sobre el creixement de l'economia espanyola els propers 2 anys. I s'hi constata una certa desacceleració de l'activitat productiva (un augment del PIB del 2,5% el 2008 i del 2,1% el 2009). Se'ns avisa, però, que el procés de reducció de l'activitat "podria acabar sent més marcat". La taxa de desocupació se situarà, en qualsevol cas, en el 9% l'any 2008 i podria assolir el 10% l'any següent.
El Fons Monetari Internacional (FMI), en les seves darreres previsions publicades, s'ha mostrat clarament més pessimista. Ha situat les taxes d'augment del PIB en només l'1,8% i l'1,7% els anys 2007 i 2008, respectivament. El BBVA ha establert, igualment, les seves pròpies previsions sobre l'evolució de l'economia espanyola. Aquestes queden clarament per sota de les del Banc d'Espanya: entre el 2,2% i l'1,7% el 2008 i entre el 2,0% i el 0,8% l'any 2009.
Alertant sobre l'augment dels riscos als mercats financers i de la difícil situació interior -particularment en el sector de la construcció residencial, la situació recessiva de la qual podria empitjorar-, l'FMI proposa a les autoritats que actuïn immediatament amb plans i mesures d'intervenció. Entre les mesures que, en aquesta línia, el Govern està estudiant i que ja ha anunciat, hi ha: l'avançament de la devolució de l'IVA a les empreses, la licitació d'obra pública per amortir la caiguda de la construcció i garantir la recol·locació dels aturats, i el finançament de l'ampliació del termini de les hipoteques de les famílies amb dificultats. Cal desitjar, en definitiva, que el nou Govern ho encerti. Això de ben segur redundaria en benefici dels sectors més febles de la nostra societat; dels qui estan més mal equipats per fer front a una crisi greu, aquesta que fa temps que molts han vingut anunciant, i de la qual ara potser som una mica més a prop.
Pere Puig i Bastard
Profesor de ESADE
