Missions
Àfrica: el futur ja és aquí
10-04-2008
Abans que el Brasil passés a aplegar el grup capdavanter dels BRIC i liderés el bloc dels països emergents, era costum afirmar que tenia un gran futur que mai no arribava. Doncs ara tot ha canviat: el Brasil creix, i ho fa amb fermesa, serietat i determinació. I això mateix pot començar a dir-se del continent africà.
L'Àfrica està de moda, no hi ha dubte. I si ho està, és en bona mesura per les oportunitats que hi ha. Antigament estigmatitzada per la imatge de subdesenvolupament i corrupció, el continent viu una era daurada quant a creixement econòmic fa referència. Si bé els problemes no s'han esvaït, comença a quedar lluny la imatge de continent marcat per la violència i la corrupció.
Miquel Valls, president de la Cambra de Barcelona, reconeixia fa poc que "l'Àfrica subsahariana ha viscut el creixement més important i la inflació més moderada de les darreres dècades" i que aquest creixement ve donat principalment pels "recursos naturals". Una font d'ingressos que ha convertit el continent "en l'objectiu de les tradicionals potències mundials", amb els Estats Units davant, però, i heus aquí la novetat, "també de l'Índia i la Xina".
Algunes claus d'aquest èxit són, a parer de Valls, la seva estabilitat política i la implantació de nombroses "reformes econòmiques" que han redreçat, i com, el camí del creixement. El modus operandi ha estat, gràcies a les enormes riqueses naturals existents, l'atracció "d'inversions internacionals amb l'objectiu principal de millorar les infraestructures locals i, d'aquesta manera, començar a reduir la pobresa, que és la gran xacra del continent".
I és, arribats aquí, quan, segons el que pensa el president de la Cambra de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya, Europa hauria d'agafar la iniciativa, perquè corre el risc de quedar apartada pels EUA i la Xina. No ha d'estranyar, doncs, que la Cambra de Barcelona organitzés el Fòrum d'Experts en Mercats de l'Àfrica Subsahariana.
En aquest fòrum va quedar ben clar l'interès d'un bon nombre d'empreses catalanes, i també d'altres africanes, per tancat acords. A més d'escoltar la veu dels experts i d'algunes experiències empresarials a la zona, el fòrum tenia com a objectiu últim la presa de contacte d'empreses catalanes, per mitjà d'entrevistes personals, amb els tècnics presents.
El dinamisme català és ben palès, a l'Àfrica. Segons el que va apuntar Josep Maria Cervera, director de l'Àrea d'Internacionalització Empresarial de la corporació barcelonina, unes dades ho demostren: el Principat ocupa el 35% del total de les explotacions espanyoles. Només l'any passat aquestes exportacions van augmentar un 11%. Per si amb això no n'hi hagués prou, cada vegada més sectors són presents al mercat subsaharià: des de l'agroalimentari o el químic o el farmacèutic fins al de les TIC, més recentment.
En aquest sentit, el creixent interès català pel continent africà va dur els dirigents de la Cambra a demanar que Casa África, un patronat nascut a les Canàries a imatge i semblança de les ja conegudes Casa Amèrica o Casa Àsia i que va col•laborar en l'organització del fòrum, tingués, com abans millor, una delegació a Barcelona.
De fet, al cap de pocs dies es va celebrar a la seu de Casa Àsia un seminari que, amb el títol següent: "Àfrica, la nova frontera", va comptar amb la presència d'economistes destacats: Xavier Sala i Martín, catedràtic d'Economia de la Columbia University i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra; Harry G. Broadman, conseller econòmic del Banc Mundial per a la regió d'Àfrica; José Pedro Sebastián de Erice, exambaixador d'Espanya a la Xina; Wei-Wei Zhang, investigador del Modern Asia Research Centre de Ginebra, i Martyn Davies, director executiu del Centre for Chinese Studies de la Stellenbosh University de Sud-àfrica.
Miquel Valls, president de la Cambra de Barcelona, reconeixia fa poc que "l'Àfrica subsahariana ha viscut el creixement més important i la inflació més moderada de les darreres dècades" i que aquest creixement ve donat principalment pels "recursos naturals". Una font d'ingressos que ha convertit el continent "en l'objectiu de les tradicionals potències mundials", amb els Estats Units davant, però, i heus aquí la novetat, "també de l'Índia i la Xina".
Algunes claus d'aquest èxit són, a parer de Valls, la seva estabilitat política i la implantació de nombroses "reformes econòmiques" que han redreçat, i com, el camí del creixement. El modus operandi ha estat, gràcies a les enormes riqueses naturals existents, l'atracció "d'inversions internacionals amb l'objectiu principal de millorar les infraestructures locals i, d'aquesta manera, començar a reduir la pobresa, que és la gran xacra del continent".
I és, arribats aquí, quan, segons el que pensa el president de la Cambra de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya, Europa hauria d'agafar la iniciativa, perquè corre el risc de quedar apartada pels EUA i la Xina. No ha d'estranyar, doncs, que la Cambra de Barcelona organitzés el Fòrum d'Experts en Mercats de l'Àfrica Subsahariana.
En aquest fòrum va quedar ben clar l'interès d'un bon nombre d'empreses catalanes, i també d'altres africanes, per tancat acords. A més d'escoltar la veu dels experts i d'algunes experiències empresarials a la zona, el fòrum tenia com a objectiu últim la presa de contacte d'empreses catalanes, per mitjà d'entrevistes personals, amb els tècnics presents.
El dinamisme català és ben palès, a l'Àfrica. Segons el que va apuntar Josep Maria Cervera, director de l'Àrea d'Internacionalització Empresarial de la corporació barcelonina, unes dades ho demostren: el Principat ocupa el 35% del total de les explotacions espanyoles. Només l'any passat aquestes exportacions van augmentar un 11%. Per si amb això no n'hi hagués prou, cada vegada més sectors són presents al mercat subsaharià: des de l'agroalimentari o el químic o el farmacèutic fins al de les TIC, més recentment.
En aquest sentit, el creixent interès català pel continent africà va dur els dirigents de la Cambra a demanar que Casa África, un patronat nascut a les Canàries a imatge i semblança de les ja conegudes Casa Amèrica o Casa Àsia i que va col•laborar en l'organització del fòrum, tingués, com abans millor, una delegació a Barcelona.
De fet, al cap de pocs dies es va celebrar a la seu de Casa Àsia un seminari que, amb el títol següent: "Àfrica, la nova frontera", va comptar amb la presència d'economistes destacats: Xavier Sala i Martín, catedràtic d'Economia de la Columbia University i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra; Harry G. Broadman, conseller econòmic del Banc Mundial per a la regió d'Àfrica; José Pedro Sebastián de Erice, exambaixador d'Espanya a la Xina; Wei-Wei Zhang, investigador del Modern Asia Research Centre de Ginebra, i Martyn Davies, director executiu del Centre for Chinese Studies de la Stellenbosh University de Sud-àfrica.
