Missions
“L’Índia d’avui no és la de Teresa de Calcuta”
08-07-2008
Ion de la Riva, l’ambaixador d’Espanya a l’Índia, va visitar Catalunya el mes passat. I durant la seva estada va intervenir davant un grup d’empresaris a la Cambra de Sabadell per ajudar a donar una visió més ajustada a la realitat del que és l’Índia avui dia.
El primer que va reconèixer De la Riva va ser que aquest país es manté, encara ara, a l'ombra del dinamisme de la Xina, i que això "amaga" una realitat que val la pena conèixer. Això sí, a diferència de la Xina, on moltes empreses catalanes o espanyoles van arribar tard, a l'Índia aquesta situació encara es pot evitar, perquè l'Índia ha estat la que ha arribat tard a trobar les reformes i el creixement sostingut.
L'ambaixador va assenyalar que alguns dels sectors més atractius per a les empreses catalanes podrien ser l'agroalimentari, automoció, serveis i infraestructures. En d'altres, com és l'acer o les TIC, els indis ens duen un cert avantatge, va apuntar De la Riva.
El més interessant de la seva exposició va ser la voluntat de desfer tòpics, de deixar clar que l'Índia ja no és el país de Gandhi, de la mare Teresa de Calcuta o de la Fundació Vicenç Ferrer. O dit d'una altra manera, davant d'aquesta imatge i aquesta realitat, n'hi ha una altra de molt més canviant, dinàmica i desconeguda que presenta nombroses oportunitats de negoci.
Aquest "elefant que s'ha posat dret", a diferència de la Xina, és un país totalment estable, amb institucions plenament democràtiques i que està molt interessat a atraure inversió per continuar la tasca de modernització que s'hi va iniciar a primers dels noranta amb el Govern de Rao i el ministre d'Economia del qual, Manmohan Singh, és el primer ministre actual.
De la Riva va qualificar els indis d'arrogants, d'orgullosos de la seva cultura. Una cultura, d'altra banda, acumulativa, que és capaç d'assimilar les influències estrangeres, sense ensurts ni grans revolucions. Això els ha convertit en persones molt pragmàtiques i alhora els ha dotat d'un gust per la complexitat ("per què cal fer les coses senzilles si es poden fer complicades").
L'ambaixador va apuntar que les empreses espanyoles haurien de pensar, ja que és un país extens, burocràtic i complex, a buscar-hi socis locals amb els quals anar de bracet. Això sí, les joint-ventures han de tenir pactades clàusules de divorci ben clares, perquè els indis aposten clarament per terminis curts; o sigui que no estan acostumats a les associacions a llarg termini. La dinàmica del win-win, en què les dues parts poden guanyar, no és pròpia de la seva cultura. La seva dinàmica és més aviat aquesta: "Jo t'introdueixo en un mercat i tu em transfereixes tecnologia". I una vegada assolit l'objectiu, per què cal continuar plegats?
En un país on, tal com va recordar De la Riva, "la paradoxa no és problemàtica, només complicada" i on aquest i altres governs anteriors (i els que hagin de venir en el futur) estan fermament determinats a convertir-lo en un world player, en un actor de primera en un món cada vegada més multipolar, Espanya malgrat els hàndicaps que hi ha, que són molts, ha decidit d'ampliar-hi la seva presència.
El primer problema que té Espanya com a país a l'Índia és el desconeixement. Un desconeixement mutu i recíproc, cal dir-ho. "Aquí no som conscients del que està esdevenint-se a l'Índia i als indis no els entra al cap que nosaltres siguem la vuitena potència econòmica del món", va apuntar l'ambaixador.
Per posar fi a aquesta dinàmica, De la Riva va assenyalar que, tal com queda recollit en el Pla Àsia-Pacífic, Espanya ha obert un consolat a Bombai, a més d'una oficina de turisme i un centre de negocis a la mateixa ciutat per donar suport a la tasca de les pimes. El centre de negocis serà un espai que les empreses que ho demanin podran llogar per iniciar la implantació en aquell país. L'aposta es complementa amb un consolat honorari a Bangalore i l'obertura de sengles agregats de Defensa i Interior a l'ambaixada de Delhi.
De la Riva va defensar que les cambres, com també altres organitzacions empresarials o, fins i tot, les empreses a títol individual, organitzin missions inverses en les quals els seus socis puguin veure quina és la realitat econòmica espanyola, perquè aquesta és una mancança ara mateix molt alta.
En relació amb pròximes accions a l'Índia, l'ambaixador va apuntar la Tribuna de Casa Àsia que els propers 16 i 17 d'octubre es farà a Pune, com també el Fons d'Inversions que se celebrarà els dies 11 i 12 de desembre. Aquest mateix mes, d'altra banda, les cambres catalanes, liderades per Sabadell, organitzen una missió del sector de l'automoció que les durà també a Pune, a més de la Xina, per comparar ambdós mercats.
L'ambaixador va assenyalar que alguns dels sectors més atractius per a les empreses catalanes podrien ser l'agroalimentari, automoció, serveis i infraestructures. En d'altres, com és l'acer o les TIC, els indis ens duen un cert avantatge, va apuntar De la Riva.
El més interessant de la seva exposició va ser la voluntat de desfer tòpics, de deixar clar que l'Índia ja no és el país de Gandhi, de la mare Teresa de Calcuta o de la Fundació Vicenç Ferrer. O dit d'una altra manera, davant d'aquesta imatge i aquesta realitat, n'hi ha una altra de molt més canviant, dinàmica i desconeguda que presenta nombroses oportunitats de negoci.
Aquest "elefant que s'ha posat dret", a diferència de la Xina, és un país totalment estable, amb institucions plenament democràtiques i que està molt interessat a atraure inversió per continuar la tasca de modernització que s'hi va iniciar a primers dels noranta amb el Govern de Rao i el ministre d'Economia del qual, Manmohan Singh, és el primer ministre actual.
De la Riva va qualificar els indis d'arrogants, d'orgullosos de la seva cultura. Una cultura, d'altra banda, acumulativa, que és capaç d'assimilar les influències estrangeres, sense ensurts ni grans revolucions. Això els ha convertit en persones molt pragmàtiques i alhora els ha dotat d'un gust per la complexitat ("per què cal fer les coses senzilles si es poden fer complicades").
L'ambaixador va apuntar que les empreses espanyoles haurien de pensar, ja que és un país extens, burocràtic i complex, a buscar-hi socis locals amb els quals anar de bracet. Això sí, les joint-ventures han de tenir pactades clàusules de divorci ben clares, perquè els indis aposten clarament per terminis curts; o sigui que no estan acostumats a les associacions a llarg termini. La dinàmica del win-win, en què les dues parts poden guanyar, no és pròpia de la seva cultura. La seva dinàmica és més aviat aquesta: "Jo t'introdueixo en un mercat i tu em transfereixes tecnologia". I una vegada assolit l'objectiu, per què cal continuar plegats?
En un país on, tal com va recordar De la Riva, "la paradoxa no és problemàtica, només complicada" i on aquest i altres governs anteriors (i els que hagin de venir en el futur) estan fermament determinats a convertir-lo en un world player, en un actor de primera en un món cada vegada més multipolar, Espanya malgrat els hàndicaps que hi ha, que són molts, ha decidit d'ampliar-hi la seva presència.
El primer problema que té Espanya com a país a l'Índia és el desconeixement. Un desconeixement mutu i recíproc, cal dir-ho. "Aquí no som conscients del que està esdevenint-se a l'Índia i als indis no els entra al cap que nosaltres siguem la vuitena potència econòmica del món", va apuntar l'ambaixador.
Per posar fi a aquesta dinàmica, De la Riva va assenyalar que, tal com queda recollit en el Pla Àsia-Pacífic, Espanya ha obert un consolat a Bombai, a més d'una oficina de turisme i un centre de negocis a la mateixa ciutat per donar suport a la tasca de les pimes. El centre de negocis serà un espai que les empreses que ho demanin podran llogar per iniciar la implantació en aquell país. L'aposta es complementa amb un consolat honorari a Bangalore i l'obertura de sengles agregats de Defensa i Interior a l'ambaixada de Delhi.
De la Riva va defensar que les cambres, com també altres organitzacions empresarials o, fins i tot, les empreses a títol individual, organitzin missions inverses en les quals els seus socis puguin veure quina és la realitat econòmica espanyola, perquè aquesta és una mancança ara mateix molt alta.
En relació amb pròximes accions a l'Índia, l'ambaixador va apuntar la Tribuna de Casa Àsia que els propers 16 i 17 d'octubre es farà a Pune, com també el Fons d'Inversions que se celebrarà els dies 11 i 12 de desembre. Aquest mateix mes, d'altra banda, les cambres catalanes, liderades per Sabadell, organitzen una missió del sector de l'automoció que les durà també a Pune, a més de la Xina, per comparar ambdós mercats.
