Galeria empresarial
“El món del vi és un món en constant evolució”
La seva aposta va ser, des del principi, apostar per petits cellers de qualitat
Plana assegura que els vins espanyols gaudeixen de prestigi internacional
L'èxit o el fracàs depèn en moltes ocasions d'una bona crítica d'un prescriptor prestigiós
24-11-2008
La trajectòria professional de Marta Plana és l’exemple ben clar d'una persona incansable, independent, que busca el seu propi camí i que és feliç treballant en un món, el del vi, que la va subjugar ja fa temps. Aquesta és la seva història.
Després d'acabar els estudis de comerç internacional a l'ESCI i treballar uns anys en el món de les begudes espirituoses, va decidir amb una companya d'estudis muntar una empresa especialitzada a buscar petits cellers, que fessin bons vins però que no tinguessin el know how o, ras i curt, que no s'haguessin plantejat la sempre complicada via de la internacionalització. "Durant un temps vaig recórrer nombrosos cellers que treballessin la qualitat més que no pas el volum", apunta Plana.
I un cop detectades, aquí entrava en joc Marlai, acrònim dels noms de les seves fundadores, Marta Plana i Laia Costa. Elles s'encarregaven de treballar de bracet amb aquests cellers, d'intentar millorar el producte per poder donar el salt a mercats exteriors. Plana recorda aquest treball amb gust, perquè li va dur a aprofundir la relació amb molts dels seus clients perseguint un objectiu comú, millorar la qualitat i la presentació dels vins. I això, d'alguna manera, era com fer créixer una part de si mateixa. L'èxit d'aquestes empreses era, en bona mesura, el seu propi. Un grup reduït de cellers, tot just 5, però van créixer plegats.
Mentre Costa s'ocupava principalment d'Europa, Plana va començar l'aprofundiment al mercat nord-americà, i això la va dur a estrènyer llaços amb gent de "prestigi" i de poder en el món del vi. Posa l'exemple d'Eric Solomon, "el principal importador de vins espanyols des dels EUA". La mà dreta d'aquest, Steve Miles, va crear la seva pròpia empresa d'importació de vins i ara Plana treballa al seu costat. Coneix a fons el mercat espanyol, n'ha vist "l'evolució, l'enorme transformació" esdevinguda recentment, "amb la professionalització creixent d'un sector que ha fet una clara aposta per la qualitat". I això, d'alguna manera, és una bona carta de presentació davant d'importadors com Steve Miles Selection, que busca nous cellers per incorporar-los a la seva cartera.
Plana reconeix que, a més de la qualitat intrínseca que cal suposar en un bon vi, aquest món tan particular està molt pendent dels prescriptors. "Una bona crítica de gent com Robert Parker és una passaport directe a l'èxit, per a un celler." Vendes assegurades arran de l'opinió d'un guru.
En qualsevol cas, si la deessa Fortuna no acompanya i no es té la sort de comptar amb una crítica d'un d'aquests gurus, Plana reconeix que les coses a Espanya s'han fet bé aquests darrers anys. S'ha fet un salt endavant important i accions com Wines of Spain han ajudat a situar en el mapa els molts i bons vins que es produeixen pertot de la Península. Començant per Catalunya, que ha vist com, per exemple, el Priorat s'ha situat en una posició privilegiada amb un segell de qualitat que ningú no discuteix. I això, si es mira amb perspectiva, en un breu, brevíssim termini de temps.
Plana coincideix a assenyalar que, independentment de les modes, la feina feta ha estat bona. "A diferència de França, a Espanya s'ha evolucionat en tots els aspectes, començant per les mateixes etiquetes..." I és la que imatge de modernitat i qualitat dels vins espanyols és ben valorada a l'exterior, "malgrat la competència creixent del Nou Món, de països com Xile, l'Argentina, i de Sud-àfrica, Nova Zelanda i Austràlia, que cada vegada estan més presents als mercats internacionals".
Sobre el present i les tendències actuals del vi, Plana reconeix que el que més es porta ara són "vins més afruitats, amb la fusta integrada molt subtilment".
Però insisteix una vegada i una altra que "el mercat evoluciona en paral·lel a les tendències i les modes". I torna a posar l'exemple del Priorat, amb una terra "on es poden fer uns vins forts, per envellir...". Tot un boom que s'ha vist recompensat amb un reconeixement internacional no gens menyspreable.
Però de fet, Plana entén que són modes, i que pot haver-hi vins amb molta qualitat que no tinguin sort, és a dir, que no tinguin èxit, mentre que d'altres, emparats per una marca potent, tinguin un mercat assegurat.
Plana, que ara està abocada a través d'Steve Miles Selection al mercat nord-americà, diu haver sofert com tothom la recent apreciació de l'euro respecte del dòlar, i reflexiona sobre les 2 societats: l'espanyola i la nord-americana. Ella, emprenedora nata, "en part per l'educació rebuda dels meus pares, que des de petita em van involucrar en el negoci familiar", té una particular teoria sobre la manca d'empenta que hi ha a aquest banda de l'Atlàntic.
"Independentment d'altres factors", apunta, "aquí el cordó umbilical entre mare i fill no es talla; en canvi, als EUA, en començar la universitat, els joves s'independitzen, canvien de ciutat i espavilen abans". Això, unit a "una competitivitat de vegades exagerada, provoca que allà l'esperit emprenedor estigui més arrelat que no pas aquí".
Per acabar l'entrevista, Plana insisteix en una qüestió: el del vi, un món inicialment molt masculí, "està obrint-se cada vegada més a la dona". Ja no és estrany veure enòlogues, empresàries o export managers dones en qualsevol fira internacional d'aquest líquid que el Déu Bacus tant valorava. Però, arribats en aquest punt, el paladar entès ¿es fa o neix? "Es fa", sentència Plana, "s'educa amb el temps".
I un cop detectades, aquí entrava en joc Marlai, acrònim dels noms de les seves fundadores, Marta Plana i Laia Costa. Elles s'encarregaven de treballar de bracet amb aquests cellers, d'intentar millorar el producte per poder donar el salt a mercats exteriors. Plana recorda aquest treball amb gust, perquè li va dur a aprofundir la relació amb molts dels seus clients perseguint un objectiu comú, millorar la qualitat i la presentació dels vins. I això, d'alguna manera, era com fer créixer una part de si mateixa. L'èxit d'aquestes empreses era, en bona mesura, el seu propi. Un grup reduït de cellers, tot just 5, però van créixer plegats.
Mentre Costa s'ocupava principalment d'Europa, Plana va començar l'aprofundiment al mercat nord-americà, i això la va dur a estrènyer llaços amb gent de "prestigi" i de poder en el món del vi. Posa l'exemple d'Eric Solomon, "el principal importador de vins espanyols des dels EUA". La mà dreta d'aquest, Steve Miles, va crear la seva pròpia empresa d'importació de vins i ara Plana treballa al seu costat. Coneix a fons el mercat espanyol, n'ha vist "l'evolució, l'enorme transformació" esdevinguda recentment, "amb la professionalització creixent d'un sector que ha fet una clara aposta per la qualitat". I això, d'alguna manera, és una bona carta de presentació davant d'importadors com Steve Miles Selection, que busca nous cellers per incorporar-los a la seva cartera.
Plana reconeix que, a més de la qualitat intrínseca que cal suposar en un bon vi, aquest món tan particular està molt pendent dels prescriptors. "Una bona crítica de gent com Robert Parker és una passaport directe a l'èxit, per a un celler." Vendes assegurades arran de l'opinió d'un guru.
En qualsevol cas, si la deessa Fortuna no acompanya i no es té la sort de comptar amb una crítica d'un d'aquests gurus, Plana reconeix que les coses a Espanya s'han fet bé aquests darrers anys. S'ha fet un salt endavant important i accions com Wines of Spain han ajudat a situar en el mapa els molts i bons vins que es produeixen pertot de la Península. Començant per Catalunya, que ha vist com, per exemple, el Priorat s'ha situat en una posició privilegiada amb un segell de qualitat que ningú no discuteix. I això, si es mira amb perspectiva, en un breu, brevíssim termini de temps.
Plana coincideix a assenyalar que, independentment de les modes, la feina feta ha estat bona. "A diferència de França, a Espanya s'ha evolucionat en tots els aspectes, començant per les mateixes etiquetes..." I és la que imatge de modernitat i qualitat dels vins espanyols és ben valorada a l'exterior, "malgrat la competència creixent del Nou Món, de països com Xile, l'Argentina, i de Sud-àfrica, Nova Zelanda i Austràlia, que cada vegada estan més presents als mercats internacionals".
Sobre el present i les tendències actuals del vi, Plana reconeix que el que més es porta ara són "vins més afruitats, amb la fusta integrada molt subtilment".
Però insisteix una vegada i una altra que "el mercat evoluciona en paral·lel a les tendències i les modes". I torna a posar l'exemple del Priorat, amb una terra "on es poden fer uns vins forts, per envellir...". Tot un boom que s'ha vist recompensat amb un reconeixement internacional no gens menyspreable.
Però de fet, Plana entén que són modes, i que pot haver-hi vins amb molta qualitat que no tinguin sort, és a dir, que no tinguin èxit, mentre que d'altres, emparats per una marca potent, tinguin un mercat assegurat.
Plana, que ara està abocada a través d'Steve Miles Selection al mercat nord-americà, diu haver sofert com tothom la recent apreciació de l'euro respecte del dòlar, i reflexiona sobre les 2 societats: l'espanyola i la nord-americana. Ella, emprenedora nata, "en part per l'educació rebuda dels meus pares, que des de petita em van involucrar en el negoci familiar", té una particular teoria sobre la manca d'empenta que hi ha a aquest banda de l'Atlàntic.
"Independentment d'altres factors", apunta, "aquí el cordó umbilical entre mare i fill no es talla; en canvi, als EUA, en començar la universitat, els joves s'independitzen, canvien de ciutat i espavilen abans". Això, unit a "una competitivitat de vegades exagerada, provoca que allà l'esperit emprenedor estigui més arrelat que no pas aquí".
Per acabar l'entrevista, Plana insisteix en una qüestió: el del vi, un món inicialment molt masculí, "està obrint-se cada vegada més a la dona". Ja no és estrany veure enòlogues, empresàries o export managers dones en qualsevol fira internacional d'aquest líquid que el Déu Bacus tant valorava. Però, arribats en aquest punt, el paladar entès ¿es fa o neix? "Es fa", sentència Plana, "s'educa amb el temps".
